Rizoma #002: Canvi climàtic. O fallida climàtica? 🌍🔥
A l'edició d'avui parlarem del canvi climàtic. Bé, arribats a on som, començaria a parlar de l'inici de la fallida climàtica. És cap on anem si no actuem des d'ara.
Per saber què fer, cal conèixer els fets. El dia 9 d'agost es va fer la presentació del sisè informe d’avaluació de l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change). I què ens diuen dins de les 3.949 pàgines que conté?
- És real.
- És causat per tots nosaltres (*).
- No hi ha lloc a dubtes.
- És dolent, molt dolent.
- Però ho podem arreglar.
En la llista anterior he afegit un asterisc perquè cal aclarir què estem fent que ho causa. Un gràfic fet per la BBC amb dades de l'informe ens assenyala l'inici de la causa: la revolució industrial que va donar pas al capitalisme.
Podem afirmar, amb dades a la mà, que la crisi climàtica és responsabilitat del capitalisme. Tant de les elits com dels que hi vivim acrítics o impotents. Però més dels primers que dels segons, no ens enganyem. Si no us agrada plantejar-lo en aquests termes, diguem-ne que és culpa del sistema econòmic actual.
En qualsevol cas, és exactament el mateix.
I quines són les conseqüències?
Us porto alguns titulars destacats d'aquest resum d'un article amb les troballes clau més importants de l'informe
- Adeu 1,5 °C, hola sobrepassament
- Arribarem a l'increment d’1,5-1,6 °C sobre temperatures preindustrials cap a 2030. Però en el millor dels escenaris ho podem revertir a 1,4 °C cap al 2100.
- Els nostres aliats de la natura es troben dèbils
- Boscos, terra i oceans, els nostres embornals de carboni, estan saturats i veurem reduïda la seva capacitat d'absorbir les nostres emissions.
- Sí, el canvi climàtic n'és responsable
- L’informe posa de manifest l’impressionant progrés d’un nou camp, la ciència de l’atribució, en quantificar fins a quin punt l’escalfament global induït per l’ésser humà augmenta la intensitat o la probabilitat d’un esdeveniment meteorològic extrem concret, com ara una onada de calor, un huracà o un incendi.
- El nivell del mar puja, encara més ràpid
- Els oceans han crescut fins a vint centímetres d’ençà de l'any 1900 i es preveu que arribin a un metre durant aquest segle, arribant fins a dos o més metres per l'any 2100.
- Punts d'inflexió = canvi brusc
- L'IPCC adverteix contra els canvis bruscs, de "baixa probabilitat i alt impacte" del sistema climàtic que, quan són irreversibles, s'anomenen punts d'inflexió. La desintegració de les capes de gel que contenen prou aigua per elevar els mars una dotzena de metres; la fusió del permagel carregat de milers de milions de tones de carboni; la transició de l’Amazònia del bosc tropical a la sabana: en són exemples.
Personalment, l'informe de l'IPCC em té en flames. I a qualsevol persona l'hauria de tenir també.
No diu res nou, però diu tot el que s'ha estat ignorant activament o diferint amb una mica de «rentat de cara verd».
Què hi podem fer? 🌱
Per saber què fer, crec que hem de partir d'una base. El mateix dia vaig fer un enfilall que resumeix prou bé quina és per mi:
Perquè ara és hora d'anar més enllà. Avui ja no ens podem permetre tolerar actituds que refermin el capitalisme vigent.
La culpa és del capitalisme. La principal responsabilitat és dels pocs que han ostentat i ostenten el poder, econòmic i polític, pel seu benefici, deixant-nos només les molles.
El futur serà comunalista o no serà.
Però res de carregar-nos tota la responsabilitat. Podem canviar els nostres hàbits - fer cert allò de «els petits són poderosos» - però cal canviar el sistema social i econòmic.
Aquest repte no se superarà sent vegà, sinó sent anticapitalista.
El futur serà solar o no serà.
Agafem inspiració de les noves fornades de literatura solarpunk i afrofuturista i imaginem nous horitzons.
Però no siguem il·lusos: les renovables no seran suficients. Hem d'apostar per la nuclear també.
El futur serà més vida i menys consum, o no serà.
Hem de decréixer, però això no vol dir perdre condicions materials. Haurem de saber optimitzar mitjançant la reducció, la reutilització i l'aplicació de millors (i algunes noves) tecnologies.
Lligat amb tot l'anterior, cada cop m'agrada més aquest símbol com icona del que penso, resignificant-lo com la lluita contra el capitalisme, el feixisme i la fallida climàtica. Crec que recuperar-lo és portar al segle XXI uns valors necessaris per salvar el planeta i garantir el nostre futur i el de les següents generacions.
Ho fem per nosaltres. Ho fem pels qui vindran.
En una línia més pràctica, podem començar per tancar les plantes energètiques de carbó. Segons un estudi recent, existeix un petit grup de plantes energètiques que poden tenir un enorme impacte en la reducció de les emissions globals, fins a un 30 % de reducció. Caldrà substituir-les per nuclears i renovables, però és un pas necessari.
Ara pregunta't: quines altres propostes i solucions aplicaries?
Si t'ha agradat i acabes de descobrir Rizoma, subscriu-t'hi aquí.
Fins la propera!
Dario Castañé